L’arribada va ser premonitòria, només baixar de l’avió un cop de calor i alguna que altra mosca ens donava la benvinguda, estàvem a Alice Springs, la ciutat més gran del centre d’Austràlia, a uns 800 km de qualsevol altra de la seva mida (27.000 habitants!!!!), perquè ús feu a la idea el Pablo m’acaba d’apuntar que és com si a
Mentre esperava al Pablo, que anés a buscar la nostra nova caseta amb rodes (una Mitsubishi Expres amb el nick de Kill Uma) vaig començar a fer-me a la idea de lo que m’esperava....de lo que el Pablo m’havia advertit....Kio, prepárate para el Desierto.
Un cop carregada la furgo, una paradeta a Coles (un supermercat on tot té molt bona pinta!!!) i comencem camí cap a Uluru, abans però el nostre primer dinar.....a l’ombra d’un arbre, amb una lleugera, molt lleugera brisa d’aire calent, suant (la veritat que poc per lo que després ens hem trobat) i amb mosques, moltes mosques, moltíssimes mosques.....tot i que a la furgo la veritat és que no entren gaires (Xavi i Sara com m’he recordat de vosaltres!!).
Abans de marxar d’Alice Springs vaig tenir el meu primer contacte amb els aborígens Austràlians i sincerament la primera impressió va ser de profunda tristesa....vagant per carrer en grups, buscant ombres i la majoria amb alguna cervesa a la ma....però com anireu veient poc a poc els hem anat entenent (tot i que encara em queden força dubtes) i coneixent...
Després d’un 500 km vam arribar a Yulara, una espècie de complex dins del PN d’Uluru on vam passar la nostra primera nit a Kill Uma, al Outback i amb la calor....
Al dia següent ens vam dirigir a Uluru, una muntanya....bueno de fet millor dir una pedra enorme (3,5 km de llarg per un 2,5 d’ample) carregada de significat pels aborígens de la zona, ja que en aquesta pedra situen l’inici del món. Doncs bé per gaudir-la bé varem fer una excursió que la rodeja (uns 12 km i 3,5 horetes) i lo que en condicions normals seria un agradable passeig ple de paisatges increïbles, sota la calor del desert es converteix en un passeig bastant dur ple de paisatges increïbles, i perquè ús fe una idea aquell dia entre els dos ens vam beure uns 10 litres d’aigua.
Aquella tarda ens vam dirigir cap a The Olgas, un altre grup de muntanyes del Parc Nacional amb força significat pels aborigen, i que nosaltres ens van agradar tant com Uluru.
Cap allà a les 19h, després una visita ràpida a una nova zona del parc, ens vam dirigir a veure la “famosa” posta de sol sobre Uluru.....i quina casualitat que un gran núvol ens ho va impedir.....però bueno, sempre va bé deixar alguna per veure i així tenir l’excusa de tornar-hi.
Al dia següent, després d’una bona dutxa, vam emprendre camí cap a Kings Canyon, un parc nacional proper a Uluru (uns 200 km) on varem descobrir una paisatge realment sorprenent, un gran barranc de roca rogenca envoltat de petites formacions de roca que en conjunt formaven un gran laberint de pedra, sorra i vegetació desèrtica. Ni jo ni el Pablo hem estat, encara, al Gran Cañon del Colorado, però el King Canyon va ser realment espectacular.
Després dels dies passats al centre d’Austràlia calia emprendre ens 1400 km que separaven Alice Springs de Darwing, fita que vam portar a terme en 3 dies.
Com podeu veure el tema distàncies al Outback sempre esta de l’ordre dels centenars de quilòmetres, i encara que en un principi por resultar una bogeria (i ho és....je,je,je,je!!) t’acabes acostumant i de fet forma part una mica del viatge i de l’aventura. A més a més anar en cotxe tantes hores per carreteres eternes, paisatges que canvien molt suaument, escoltant musica (massa poca!!), saludant al altres cotxes i amb llargs silencis, propicia que la ment es dediqui a fer la seva i comences a pensar en els amics, la família, saltes al passat, aquella excursió, aquell altre viatge, lo que et porta cap al futur, aquells llocs que et faltes per conèixer, després passes un moment pel despatx i se t’acudeix una idea de feina, que parlant li comentes a aquella noia que al final acaba sent una altra.....si es que al cap com li donis via lliure.....
Bueno tornant al viatge, de pujada cap a Darwing poca cosa, quilòmetres, menjar, dormir.....però com sempre hi ha sorpreses......quan vam arribar a Katherine mentre estàvem fent el cafè i tocant una mica la guitarra (tradició de cada migdia del viatge) es van apropar a nosaltres 4 aborígens amb una caixa de cerveses.....la primera reacció va ser mirar-nos amb el Pablo i dir....kio vigila tu la puerta trasera mientras yo miro lo de delante....però després vam començar a parlar amb ells (costava entendre que deien perquè les cervesetes feien el seu efecte...) però finalment la cosa va acabar en un guitarreo en tota regla i una experiència la veritat que força impactant.....sobretot quan el Pablo va cantar un parell de cançons del nostre bon amic Bob Marley i ells és van emocionar, ja que semblava que les lletres anaven dirigides a ells....després ens van estar explicant els seus problemilles diaris amb la policia.....bueno un gran problema a Austràlia que des de la nostra humil opinió de viatgers no es soluciona de la manera correcta....
I per fi arribem a Kakadu, el parc nacional més antic d’Austràlia i on es troba la població més important del mon de cocodril d’aigua salada....per més detalls el cocodril més gran del mon.....Pablito que collons fem nosltres aquí....je,je,je....vaig pensar.....je,je,je....
I res Kakadu la veritat que va estar molt bé, vam fer un parell d’excursions molt interessants (en una d’elles vam veure pintures aborígens de fins a 50.000 anys d’antiguitat....increïble), vam conèixer a gent molt interessant que ens van presentar a Anastaizer (un dels fills dels caps aborígens propietaris del Parc), que a demés de tirar-nos la canya (je,je,je.....creo que los chicos que tocan la guitarra són muy sexys) ens va estar explicant coses molt interessants sobre els aborígens Australians, lo que ens va ajudar a ordenar les nostres idees sobre el tema, i estar clar, també vam veure cocodrils, petits, mitjanets i MOLT GRANS.....és una animal increïble la veritat!!
Després de Kakadu i ja de baixada vam passar pel Parc Nacional de Litchfield un lloc la veritat que també genial (en aquest país cada cosa que coneixem supera l’anterior!!!) ple de salts d’aigua i pous (alguns tancats per la presencia dels nostres amics cocodrils...je,je,je....)
Cal dir que, per aquells viatgers que vulgueu visitar el Nord d’Austràlia.....millor no fer-ho en època de pluges (ara!!) ja que moltes pistes i carreteres queden tallades i les coses a visitar queden força reduïdes.....encara que si voleu tranquil·litat i poder “connectar” més amb la gent, no és mala època.
I ja coneixem el nord d’Austràlia, ara només ens queda fer uns 2.500 km fins a Cairns (la cuitat més al nord de la costa Est), el viatge.....je,je,je....ja no ens queden cd’s de música que no haguem escoltat 20 vegades...je,je,je...però com ja he dit té la seva gràcia...i res, tot anava segons el plan establert fins que vam arribar a Cloncurry, on ens vam trobar un cartell amb algo així com “Carretera Tallada per Inundacions”, buff....bueno tindrem que esperar una estoneta, vam pensar, i mentre estàvem en una zona de descans esperant novetats, una noia, que es veia força preparada per aquests imprevistos del Outback (4x4, emissora, bidons de gasolina, portatil amb internet,...) ens va comentar que l’any passat la carretera va estar tancada durant una setmana......upppsss....els nostres plans estaven en perill....però per sort després de 3 horetes d’espera van obrir la carretera i ens vam veure “obligats” a fer 5 horetes més de viatge per passar la zona amb perill d’inundacions i arribar a l’altre costat....però amb l’ajuda de tots els que ens acompanyeu en aquesta aventura vam arribar al nostre destí (no sense passar per una gasolinera infestada d’insectes voladors....però això és ja una altra aventura)
I res, ara mateix estem a Port Douglas, gaudint d’un clima tropical i suposo que aquesta tarda ens tocarà donar-nos un passeig per la platgeta....quina vida més dura aquesta.
Una forta abraçada a tots!!
Des de Austràlia amb amor
Oscar i Pablo
Gràcies per fer-nos sentir més aprop vostre, i que puguem compartir aquesta aventura amb vosaltres.
ResponEliminaPareu molt de compte.
Una abraçada molt forta!!
Papá, Mamá i Anneta
TITO , ÉS UNA PASADA TOTES AQUESTES COSES TAN MERAVELLOSES QUE ENS ENSENYEU.DES DE LA DISTANCIA TENIM EMOCIO AL VEURE I COMPARTIR AQUEST VIATGE AMB VOSALTRES .DISFRUTEU MOLT!!!!!
ResponEliminaSOU DOS AVENTURERS NATS!!!!!!!!!!
CRIS.