No todos los que vagan por el mundo estan perdidos: Primera setmana a les antípodes

Doncs si, després d’un mes sense veure al meu amic i company de viatge, després d’un mes de nervis, dubtes, incertesa va arribar el dia d’agafar el vol i com sempre els comiats son tristos i estranys....l’últim el Toni amb una abraçada i un “Vamos kio, que estas cosas mejor hacerlas rápido.....cuidaros mucho y dale un abrazo fuerte a Pablito”.

Després 24 hores de vol on vaig dormir massa poc (després ho vaig estar pagant durant uns dies...) una escala a Singapur i l’arribada a Melbourne, on els agents de duanes van voler que em comences a espavilar amb l’anglès fent-me passar per tots els controls haguts i per haver.....i jo amb el meu anglès tímid....je,je,je,je....però suposo que sufic¡ent (el fet d’estar aquí ho demostra).
Després només sortir de l’aeroport una guitarra amiga darrera d’una columna....era justament la benvinguda que m’esperava....i més tard les presentacions....Oscar Peuneta, Peuneta Oscar (Peuneta era la furgoneta que va acompanyar al Pablo durant el primer mes que va estar sol per aquestes terres.....lo que serà objecte d’algun altre post del blog).

La primera nit va servir per posar-nos al dia i dormir més ve poc en un descampat proper a Melbourne....ja que un amable vigilant ens va invitar a marxar del Campus de la universitat de Melbourne, el nostre primer destí escollit per passar la nit.
El dia següent (09/01) varem tornar a Peuneta i ens varem plantar a l’aeroport amb més paquets dels previstos destí Tasmania, més concretament Launceston, una ciutat d’uns 100.000 habitants situada al nord de Tassie (local name of Tasmania).

La nostra primera idea va ser tornar a llogar una furgoneta només arribar però aquí és temporada alta i el rollo furgo és super habitual així que ens varem tenir que “adaptar” i ens varem quedar un parell de dies a Launceston visitant la ciutat (amb uns parcs nacionals meravellosos) i fent gestions per trobar la nostra caseta amb rodes, que gràcies a la insistència (i a l’anglès i la simpatia del Pablo per telèfon...je,je...) varem aconseguir 3 dies més tard a Hobart (la capital de Tassie al sud de l’illa).

Com ja començàvem a estar cansats de Launceston i teníem ganes d’una mica d’aire fresc varem llogar un cotxe i el dia 11 varem emprendre camí cap a Hobart fent una petita volta per conèixer la part nord est de Tassie.

Varem pujar cap al nord per la vall del riu Tamar (una de les principals zones vinícoles de l’illa) per després girar cap a l’est fins al Parc Nacional de Mount William on vaig tenir el primer contacte amb la fauna local: Cangurs, walabies (cangurs més petits), wombats (com un os del tamany d’un gos gras i rodó) a més d’altres marsupials nocturns. Per celebrar que ja havia començat (per mi) el viatge que buscava vam comprar-nos uns bons talls de carn que ens vam fer en una graelles de gas gratuïtes que es troben habitualment a totes les zones de pícnic (reflexió, si vols que la gent no encengui foc.....posa graelles de gas gratis).

La nit la vam passar dins d’una minitenda que ens vam comprar en una zona d’acampada amb un parell de tendes, sorprenent-nos per la visita d’un parell de marsupials nocturns i d’una aranya de les grosses sota de la taula on estàvem sopant....buff...
Al dia següent vam fer una excursió fins a Codle Rocks per un paisatge gairebé desèrtic que deixava volar la imaginació i la paranoia per les serps....per sort no en trobarem cap. Per la tarde vam conduir fins a St.Helens on després d’un bany reconfortable en unes dutxes públiques (això es la repera a tots els poblets hi han banys publics i alguns d’ells amb dutxa!!) vam passar la nit a Bay of Fires on vaig tenir el meu primer contacte amb l’interessant món de la pesca de la ma del mestre Pablo que va treure un peix de gairebé 2 kg que ens va servir de sopar, acompanyat d’un vas de vi de la zona, si es que ens fem un fart de patir!!!! Je,je,je....
Al dia següent vam emprendre camí a Hobart parant a les St.Columba Falls (la cascada més alta de Tassie) on vam estar buscant ornitorrincos sense massa sort.....ja arribarà...

Un cop a Hobart, anem a buscar la nova caseta, una furgo Toyota amb un llit de matrimoni darrera, cuina, nevera (de les que necessiten gel), calaixos i tot lo necessari per viure viatjant!!! La veritat és que hem triomfat bastant!!!
Després de passar pel super per avituallar-nos de tot lo necessari vam emprendre camí destí Bruny Island (una illa al sud de Hobart a la que vam arribar amb un ferri).

Un cop allí la primera parada va estar Penguin Rockery on vam veure la posta de sòl esperant l’aparició estel·lar d’una colònia de pingüins nans que hi viuen, la sorpresa va ser quan van començar a sobrevolar els nostres caps els Short Tailed ··· , una espècie d’ocells migratoris en perill d’extinciò que literalment aterraven al nostre costat amb no massa habilitat....quins pinyos!!!! Però l’espectacle va ser genial!!! El pingüins passaven desapercebuts en petits grups –com si fossin agents especials- tot buscant els seus respectius nius-forat.

A Bruny Island hi passem dues nits visitant la illa, fem una excursió fins al South East National Park Lookout, visitem el Cape Bruny Lighthouse on busquem sense massa sort lleons marins i foques, circulem durant 3 km per la platja amb la furgo,....., res, coses normaletes....je,je,je...

Després de la Bruny Island emprenem carretera i manta cap a Cockle Creek, al sud-est de Tassie on hem passat dos nits en un entorn increïble on el mar i el bosc gairebé es fonen!! Aquí hem fet una excursioneta d’uns 15 km fins la Bahia de Cape South, la zona més al sud que estarem a Australia. La darrera tarda la vam passar llegint, parlant sobre l’Esglesia, Déu, l’energia, l’eutanàsia i la mort. A fora de la furgo una tormenta i el fred vent del sud jugaven com a nens fent una posta de sol de somni, entre l’arc de San Martí, les ondulades muntanyes d’eucaliptus i el mar seré d’un verd profund i tranquil.

I ara a una loly shop en un poblet que es diu Geeveston, on a demés de piruletes, caramels, gorres, gelats, tes, ninots i butaques hi ha un ordinador amb connexió a Internet......je,je,je....

Bueno, fins a la pròxima connexió ens acomiadem!!

Una forta abraçada per a tots i totes

Pablo i Oscar

Penguin rockery