De sud a nord

Bones família,

Tornem a ser nosaltres. Aquest cop serem més breus que la primera vegada ja que això del blog porta més feina de la que teníem prevista i aquí a Tassie el tema Internet és .... complicat.....avui mateix estem en una espècie de centre d’interpretació del paper a Burnie (Nord de Tasmania) on l’ordinador no disposa d’USB però els informadors (uns padrins la mar de simpàtics ens han deixa’t el seu ordinador per poder penjar les fotos i els vídeos....que ja ens han dit els de youtube que comencen a ser dels més vistos....je,je,je...)

A veure ens havíem quedat a Geeveston......de allí vam anar a fer nit a Hartz Mountains National Park, on després de visitar Esperance Lake vam fer-hi nit.....i quina nit.....sense tenir dades concretes però finant-nos del color del nostre nas i galtes, de la tremolor als dits i de la roba que portàvem a sobre....no seria agosarat dir que FEIA UN FRET QUE TE CAGUES!!!

Al dia següent vam anar direcció a Mount Field National Park, on vam fer una excursioneta per un lloc anomenat Tall Trees Walk......i ja ús podeu imaginar.....va sortir la vena de forestalillo.....buffffff mai havia vist arbres tan grans, varem mesurar-ne un Eucaliptus de 80 metres.....je,je,je....quins exemplars.....buff fa cosa i tot poder pensar que porten allí 200 anys.....quantes coses viscudes, veritat? En aquesta excursió també vam veure les Russell Falls on varem intentar trobar ornitorincs, sense massa sort, però estem convençuts que algun caurà.....

Per dormir varem pujar fins al llac Dubson on el fred va tornar a aparèixer.....però aquest cop teníem el sac de plomes a prop.....je,je,je.....al dia següent, després d’esmorzar unes Tortitas (bufff....quin invent....amb plàtan i nocilla!!) vam pujar el pic Mount Field East de 1.270 metres d’on vam gaudir d’unes molt bones vistes de tota la vall.

Del pic ja varem agafar la furgo camí del Cradle Mountain National Park, més concretament al Llac Sant Clair (el llac natural més profund d’Australia) on després de la primera dutxa amb condicions del viatge (les altres vegades eren bastant rudimentàries però molt, molt, molt divertides, la furgo a un costat de la zona d’acampada, un cubell amb aigua que havíem calentat prèviament, el Pablo primer (i després jo), com vam venir al mon, amb mosquits atacants-nos mentre l’altre ens tirava l’aigua per sobre....je,je,je....penjaríem fotos.....però poder no son per tots els públics...je,je,je...).

Al dia següent varem fer una excursioneta per la Platypus Bay a la recerca d’ornitorincs un altre cop.....i un altre cop sense massa sort...i després vam dedicar la tarde a netejar roba i començar el viatge cap a la costa oest, a la que vam arribar a la posta de sol, concretament a Henry Dunes, unes dunes fantàstiques on el bosc i la sorra és fonen en una divisòria poc clara (el bosc entra a la duna o la duna al bosc).

Aquella nit, mentre miràvem, una peli molt apropiada (El Cazador.....gràcies Toni!!) vam sentir el nostre primer Dimoni de Tasmania, bueno o això volem creure, tot i que després buscant-lo entre la foscor no vam aconseguir veure’l.

Al dia següent i després de 80 km de pista (ja ús podeu imaginar.....2:30 hores amb una furgo per una pista de terra...) vam arribar a la fi del mon......si,si....com ho sentiu, la fi del mon....últim lloc on hi ha terra entre Tasmania i Argentina.....(suposem que deu estar més al sud de Sud Àfrica)....i aquí teniu un vídeo de com és.....la veritat és el sigui o no sigui la fi del mon.....s’assembla bastant....

Aquella nit varem anar a dormir a Ann Bay, a prop de Marrawah, on davant del mar i mentre pescàvem ens varem prendre una cervesa ben fresqueta (Llogarrils i Xinarils aquesta anava per vosaltres!!!) .....la tarde passava tranquila, de fet una mica avorrida, quan el mestre pescador Pablo va dir “Hasta que uno no guarda la caña hay esperanza” i .....bueno millor mireu el vídeo.....

Al final va resultar que no era bo per menjar i el vam tornar al mar......

Al dia següent varem fer una excursioneta (de 3 horetes) per la platja, Ann Bay, i ens vam dirigir a Stanley (al nord de Tassie) on després d’un senyor dinar amb la furgo davant del mar vam pujar a The Nut, un altiplà molt curiós al costat del mar.

Aquella nit, bueno de fet aquesta, hem dormit a Sisters Beach (mirar el video de Apartament o Furgo) i ahir per la nit vam tornar a pescar.....i de hem van picar, una bestiota enorme, buff com tirava, je,je,je....el meu primer peix i super gran.....però com sempre no es pot vendre la pell de l’ós abans de matar-lo....el nus que jo mateix havia fet (és nota que soc un novatillo amb això de pescar) és va desfer deixant escapar el nostre sopar amb un piercing nou al llavi....coses de la vida....

I res més, per aquí....simplement vivint feliços......gaudint de llocs increïbles.....de gent entranyable i de la natura que ens fa sentir més petits del que molts cops ens pensem....


Una abraçada molt forta a tots família, de sang i no......


Pablo i Oscar